Arribada
Abril 20, 2008 per pirene
Sempre he pensat que escriure i llegir, és una manera de desemboiregar-te.
Per a mi escriure o llegir és com refugiar-me en algun lloc tranquil en el que ningú em pot trobar, ningú em destorba.
És obrir nous camins cap a nous móns que, jo amb la força de la imaginació, puc crear, és trobar-me amb tot tipus de personatges amb els que conversar i divertir-me, és plorar amb les seues tragèdies i divertir-me amb les seues aventures, és explorar els seus móns, les seues ciutats, és riure sent amiga seua o patir quan els passa alguna cosa.
És contar-li els meus secrets a una fulla en blanc, on hi puc deixar les meues llàgrimes, les meues penes acumulades al llarg d’un dia dur.
Per a mi significa tot açò.
Per això vull fer-me el meu racó, ací al meu blog, per a que també vosaltres compartiu totes aquestes coses amb mi i poder llegir les meues històries a aquestes pàgines en blanc que desde hui són i seran les meues confidents.
bona declaració d’intencions, ara endavant!
per cert, la capçalera m’encanta, l’has feta tu?
Benvinguda a l’espai dels que, com tu, ens hem creat un racó on encabir les nostres dèries.
Sort i endavant.
Gràcies per vindre a visitar el meu espai, espere que vos agrade.
Anna, la capçalera no l’he feta jo, es una part d’una cita que està posada de dedicatòria al primer llibre de la triologia de la matèria oscura de Philip Phulman (però no és d’ell…
Arribo des de l’enllaç que has deixa t al meu blog. Jo també comparteixo la necessitat d’escriure per raons molt semblant a les teves. Passaré allegir-te. Fins aviat.
A mi em passa el mateix que tu. Llegir i escriure, juntament amb el cinema, em serveixen per desconectar una mica d’aquest món, fugir durant una estoneta.
M’agrada el teu blog i la foto de capçalera. M’encanten les fades!
T’enllaço i et llegeixo. Gràcies pel comentari i molts ànims amb el blog!