Enamoradís
Abril 24, 2008 per pirene
Encara és prompte; prompte per a començar a parlar. No saben que dir-se, és noten cohibits, encara que es coneixen massa bé, i això no intenten negar-ho.
Se’ls fa estrany estar-se així, abans no havien tingut que buscar les paraules exactes per a dir… res.
No tenen res que dir-se? Si, tenen moltes, moltíssimes coses que contar-se. Tal vegada siga aquest el problema, però…
Fins ara només havien sigut amics i res més. Tenen por, dubtes i preguntes.
Massa coses, massa diferents, massa confuses.
Cadascun d’ells dos pensa i planifica el gest més simple abans de realitzar-lo. També mira, atentament, el gest que fa l’altre i tracta de no avergonyir-se si ell o ella alça els ulls i se’ls troba mirant.
Tantes emocions barrejades en un còctel tan irresistible que qualsevol voldria provar.
Llavors un dels dos acosta la mà, frega la de l’altre i l’altre li l’agafa.
Tremolors, nervis… però, ja no hi ha preguntes, ni dubtes, ni por.
Un simple contacte a posat ordre allà on no hi havia.
No és meravellós?
Efectivament, és meravellós…
I tant que sí. Podria viure, o llegir, o sentir explicar aquests instants meravellosos mil vegades o ujn milió i crec que no me’n cansaria mai. Petonets
És una sensació realment meravellosa, fins i tot màgica diria jo. Són d’aquests moments i sensacions que no s’obliden per molts anys que passin. És simplement sensacional! Qué bonic el post