Fantàstic

Continua navegant pels seus somnis mentre passetja entre escenaris insòlits. Mou el cos entre una tanca daurada o esquiva unes ombres que volen vendre-li un “no-sé-què” d’aquests que serveixen per a tot, però que no gastes per a res.

“On estic?” es diu a si mateixa mentre s’asseu a la vora d’un mar verd alga estranyament brillant i net.

Però, és una pregunta estúpida perquè una persona no es pregunta aquestes coses dins un somni.

I es sent feliç, mullant-se les puntes dels dits a l’aigua fluorescent i esguitant amb les mans al gos que sempre hauria volgut tenir.

Però llavors sent un soroll insistent i intenta ignorar-lo, però al final es converteix en un soroll tan molest i impertinent que li martelleja el cervell.

Aleshores obri la porta dels somnis de mala gana i deixa que s’hi escolen primer i li deixen espai per traure la mà i apagar el despertador.

La matinada treu el cap curiosa per la finestra entrant a veure-la abans de demanar-li permís. I mentre la llum del Sol va il·luminant cada racó de la seua habitació de llum daurada i reflectint-se en els rínxols despentinats que li cauen per damunt la cara, ella es perd entre l’estupidesa dels llençols que semblen convidar-la a entrar al món fantàstic un cop més.