Quin rotllo és tenir internet… per al que l’internet vol! Ja fa unes dues setmanes l’ordinador va decidir pel seu propi compte agafar-se uns dies sabàtics.
El que jo hauria d’haver fet des del principi, com la resta de mortals del món sencer, era haver portat l’ordiandor a l’informàtic i que ell, que és el que en veritat entén, i tan sols ell, hagués ficat mà a la conexió i haver-la reparada en un parell de dies.
Però el meu exagerat esperit aventurer, va decidir fer-me creure que jo podia arreglar la conexió.
Per a què em feia falta a mi una persona amb estudis informàtics, si jo mateixa ho podia reparar? Segur que no allò no podia ser tan difícil!
Es clar, el que va passar i que era de esperar ( i el que imagine estareu pensant) va ser que a la pantalla de l’ordinador va aparèixer el típic avís de “el sistema no responde, error en la conexión”.
Després dels últims intents fracasats de llevar el trist cartellet, vaig decidir (finalment) que algú entés en la matèria reparara el que quedava de la meua eina de treball.
Evidentment encara tardarà alguns dies en recuperar-lo de les seues vacances improvisades, encara bo que es veu que no vaig toquejar res important ( el que equival a dir que l’avís hagera aparegut igual).
Bé ara escric des d’un portàtil que m’ha deixat un amic i no se quan podré tornar a escriure alguna cosa.
(La qual cosa em frustra prou, perquè m’agobia no poder escapar-me al meu racó sempre que ho desitge, però haguera sigut pitjor que ho haguera provocat jo i no el virus culpable de la meua reclusió).
Fins prompte!
Doncs, ja t’entenc, i és que es troba a faltar molt aquest racó de tranquil·litat, propi i també compartit que són els blogs. Jo tinc l’ordinador una mica aleatori també, va o no va, segons li abelleix. Però jo crec que n’hauré de comprar un altre. Espero retrobar-te ben aviat. Una abraçada.
Carme: crec que jo també hauré de comprar-me un nou ordinador perqué ara per ara un ordinador és indispensable per a fer qualsevol feina.