Les flames devoren els arbres mentre milions d’ulls fixen les seues mirades en els llampecs taronja que produeix el foc mentre els troncs i les fulles cauen en el seu parany traïdor i defalleixen davall el pes asfixiant del fum i els vapors.
I mentre aquesta plaga converteix, l’abans verda torre, en un con ardent, llàgrimes daurades cauen com perles irrompint en la pista de ball on les flames dansen, apagant el seu ball i salvant, una vegada més, la vida de la nit.
Aix, no m’ho recordis, vaig viure alguna nit de foc al bosc esgarrifosa. Sense peril per a les pesones, però esgarrifosa de totes maneres. I ben aprop de casa, per sort no va acabar massa malament, les case s e s van salvar, serien les llàgrimes daurades, potser. Un petó.
Veure un incendi és veure un paisatge preciós però és esgarrifós, és com veure una cosa que t’atrau però que és mortal. Sort que no va passar res greu carme.