Em desperte i la meua ment corre fins als teus cabells, els meus dits s’entrellaçen amb els teus rinxols negres mentre somrius amb els ulls tancats.
De cop els obris, i em fas un somriure encara més gran i em veig reflexada en els teus ulls.
En aquest moment tinc la certesa de que quan em mires als ulls res no em fa por i em podria perdre dins refugiant-me de tot al meu racó preferit.
El vertígen de mirar-se als ulls, difícilment superable de vegades…