Estic preocupada, el meu gosset encara no ha tornat des d’aquest dia en que vam sortir a perseguir àngels.
Li vaig donar fins a l’hora de dinar per a aparèixer i com que no ho feia vaig sortir a buscar-lo. No hi havia rastre d’ell per ningun lloc i desanimada vaig tornar a casa.
Ara, mentre prepare el dinar, pense que si haguera continuat caminant, potser hauria trobat l’àngel i així el meu gosset no hauria decidit sortir a buscar-lo ell sol.
El temps no acompanya el meu estat d’ànim. Els núvols que l’altre dia semblaven tant juganers, ara tanquen el cel amb les seues obres obscures i fan que el bosc que hi ha al costat de casa semble extret d’una novel·la d’Stephen King. Sembla tenebrós i fins i tot sembla que les ombres dels arbres dancen al compàs de la pluja que no tardarà en caure.
I és en girar-me que el veig.
El plat que portava a les mans em cau estrepitosament fent-se miques en terra i em queda parada sense poder reaccionar.
Però tanque els ulls un segon i la figura ha desaparegut. Han sigut unes mil·lèsimes, però l’àngel que estava recolzat a l’ampit de la finestra ja no hi és, i tot queda com en un somni.
Quan reaccione torne a tenir al meu gosset als peus.
Un gosset amb àngel de la guarda! Misteris inexplicables. Ja em fixaré bé en els ampits de les finestres.
un final feliç
Carme fixat als ampits de les finestres perquè et pots trobar coses interesants…
Jesús… no crec que açò siga el final de la història.
Una abraçada a tots dos!
Jo estic amb la Carme. A vegades quan llegeixes que un gos ha fet això o allò altre o ha ajudat al seu amo en el que sigui, sembla com si realment fossin àngels de la guarda. S’hi pot confiar. Podria ser que ho siguin? Seria bonic pensar que sí
No és una mala idea pensar que els gossets són el àngels de la guarda, Caterina.